ironia:
Els tres fragments amb ironia:
"La gent és molt persipaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són al mapa"
En aquesta ironia diú que la gent encara que no sàpiga res, sempre està pensant i opinan coses dels altres encara que no tinguin la raó, sempra dedueixen i treuen conclusions de tot.
"Els polítics són grans malabaristes"
Aquí fa una crítica als polítics ja que sempra estan manipulan a la gent amb tot el que volen i amb el que diuen.
En aquest cas suposo que els polítics serian els malabaristes i la gent que està sota el seu control serian les pilotes que manipulen.
"Cap a quina banda carrega vostè? cap a la dreta o l´esquerra"
Jo crec que aquí es refereix a la opinió política de la gent i que si tant contestes a la dreta com a l´esquerra la gent deduira coses sobre els teus pensaments polítics
ordre cronològic de tots els autors catalans:
Ramon Llull: Edat mitajana S.XIII
Anselm Turmeda: Edat Mitjana S. XIV-XV
Bernat Metge: humanisme s. XIV-XV
Jordi de Sant Jordi:edat mitjana S.XIV-XV
Isabel de Villena: escriptora valenciana del S.XV
Jaume Roig : segle d´or valencià S. XV
Joan Martorell: Escriptor mediaval S.XV
Àngel Guimerà: Romanticisme realisme S.XIX-XX
Carles Riba: noucentisme S.XIX-XX
Eugeni d´Ors: Noucentisme S.XIX-XX
Jacint Verdaguer: Renaixentista S. XIX-XX
Josep Carner: noucentisme S. XIX-XX
Josep Maria de Segarra: avantguardisme S. XIX-XX
Josep Pla: S. XIX-XX
JV Foix: Avantguardisme S. XIX-XX
Llorenç Villalonga: S.XIX
Narcís Oller: Realisme i naturalisme S. XIX-XX
Santiago Rusiñol: Modernisme S. XIX-XX
Joan Brossa: Avantguardisme S.XX
Joan Sales: S. XX
Mercè Rodoreda: Moviment feminista S. XX
Vist. Cal que revisis l'ortografia: els accents i l'adverbi "sempre" i el gerundi "manipulant"
ResponderEliminar