martes, 21 de octubre de 2014

El discurs de Quim Monzó

ironia:
Els tres fragments amb ironia:

"La gent és molt persipaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són al mapa"
En aquesta ironia diú que la gent encara que no sàpiga res, sempre està pensant i opinan coses dels altres encara que no tinguin la raó, sempra dedueixen i treuen conclusions de tot.

"Els polítics són grans malabaristes"
Aquí fa una crítica als polítics ja que sempra estan manipulan a la gent amb tot el que volen i amb el que diuen.
En aquest cas suposo que els polítics serian els malabaristes i la gent que està sota el seu control serian les pilotes que manipulen.

"Cap a quina banda carrega vostè? cap a la dreta o l´esquerra"
Jo crec que aquí es refereix a la opinió política de la gent i que si tant contestes a la dreta com a l´esquerra la gent deduira coses sobre els teus pensaments polítics



ordre cronològic de tots els autors catalans:

Ramon Llull: Edat mitajana S.XIII
 Anselm Turmeda: Edat Mitjana S. XIV-XV   
Bernat Metgehumanisme s. XIV-XV   
Jordi de Sant Jordi:edat mitjana S.XIV-XV
 Isabel de Villena:   escriptora valenciana del S.XV 
Jaume Roig : segle d´or valencià  S. XV
 Joan Martorell: Escriptor mediaval S.XV
Àngel Guimerà: Romanticisme realisme S.XIX-XX
Carles Riba: noucentisme S.XIX-XX
Eugeni d´Ors: Noucentisme S.XIX-XX
Jacint Verdaguer: Renaixentista S. XIX-XX
Josep Carner: noucentisme S. XIX-XX
Josep Maria de Segarra: avantguardisme S. XIX-XX
Josep Pla: S. XIX-XX
JV Foix: Avantguardisme S. XIX-XX
Llorenç Villalonga: S.XIX
Narcís Oller:  Realisme i naturalisme S. XIX-XX
Santiago Rusiñol: Modernisme S. XIX-XX
Joan Brossa: Avantguardisme S.XX
Joan Sales: S. XX
Mercè Rodoreda: Moviment feminista S. XX

1 comentario:

  1. Vist. Cal que revisis l'ortografia: els accents i l'adverbi "sempre" i el gerundi "manipulant"

    ResponderEliminar