Dialectes de la llengua catalana

Característiques del dialectes

català central:
Articles definits: el, la, els, les. Personals : en, el i la.
Verbs incoatius amb increment en -eix.
Mots propis: ànec, sorra, ocell, etc.
Sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres.
Iodització.
Plurals en -s.

Català balear:
Pronunciació com a vocal neutra  de les e tòniques: tauleta, vermell, creure.
En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els pronoms, excepte en eivissenc.
Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia..
Reducció dels grups gua i qua a go i ko, en posició àtona i en qualsevol posició a Mallorca.
Ús dels articles salats es, sa, ses, s'.
Ús dels articles personals clàssics en i na davant noms propis de persona, i de la contracció n' quan comencen en vocal.

català nord-occidental:
El vocalisme àton és d'articulació més tensa i de timbre més clar que l'oriental, amb distinció entre a i e , i entre o i u.
Els articles masculins en bona part del domini són lo i los, que alternen amb l i ls  quan lo o los precedeix vocal, com en català antic.
Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant.
La terminació -es dels plurals es pronuncia [es], amb e tancada
Les desinències del present del subjuntiu amb vocal velar -os, -o, -on.
El pretèrit imperfet de subjuntiu pren els morfemes amb essa sorda.