La violència en les aules

3 titulars que m'hagin impactat:

El alumno que mató a su profesor, seguidor de páginas gore

El menor que asesinó a un profesor en Barcelona podría ingresar en un centro de menores entre '2 ó 3 años'

El instituto había detectado que el alumno “se distraía” últimamente

Jo crec que per haver estat un brot psicòtic, cal reconèixer que el noi ho tenia bastant ben planejat, i va actuar amb una mica de premeditació, es va construir la seva pròpia ballesta, portava material per preparar còctels Molotov, un punyal ... 

Un adolescent de 13  anys suposo que sap molt bé detectar el bé del mal, el que significa matar una persona. Les autoritats haurien d'analitzar amb molta habilitat el càstig just perquè no es torni a repetir una cosa semblant . Ha trencat una vida i destrossat a la seva família, sense comptar els ferits que ha fet.

Si amb 13 anys mata una persona i agredeix a altres no vull imaginar un adult com ho hauria fet. Ha matat a sang freda. És un perill ... no se li pot tractar com a un menor que no sap el que fa quan en realitat anava mes que preparat per cometre un crim. Que educació se li va a donar si mata una persona i no se'l castiga per ser "menor" ? Quin exemple es dóna a la resta de companys? 

Una novel·la infantil que va escriure la reina Victòria als 10 anys

Entre les aficions de la reina Victòria sempre va estar la escriptura. Des els 13 anys va documentar vivències en diaris que sumen més de 43.000 pàgines, anys després de morir la publicació dels textos la   van convertir en una autora d'èxit.
La Reina Victòria del Regne Unit és una de les monarques més influents de la història del país, va ser un icona nacional britànic en una era d'imperialisme i esplendor econòmica i el seu atractiu com a personatge històric segueix intacte.
Sempre va haver de combati  amb un aspecte físic poc atractiu, es va convertir en reina als 18 anys, va ser la primera monarca britànica a ser Emperadriu de l'Índia, es va casar profundament enamorada amb el seu cosí, el Príncep Albert de Saxònia i la mort d'ell la va sumir en un dol perpetu.

La novel·la, escrita en un  quadern escolar de tapes vermelles, ara conservat en els Arxius Reials del Castell de Windsor,  l'obra la protagonitza Alice, una nena de 12 anys, òrfena de mare, que és enviada a un internat quan el seu pare torna a casar-se. Com era típic de la literatura per a als nens al segle XIX, la història és  dramàtica. En el passatge en què Alice s'adona compte que anirà al internat femení de la Senyora Duncombe, la llavors princesa es recrea en els plors amargs de la protagonista.

Ja al col·legi coneix a altes nenes,  com Barbara, Ernestine Duval  i  Diana O'Reilly.
El tom de la primera obra de la Reina Victòria mai publicada  sortirà a la llum el 8 de juny d'aquest any i anirà acompanyat per il·lustracions.

En 2030 hi haurà el quàdruple de persones majors de 100 anys

En un futur, la xifra de majors de 100 anys experimentarà un creixement espectacular a Espanya. Els centenaris, que ara són poc més de 13.000 persones, pràcticament es multiplicaran per quatre en els pròxims tres lustres. Si el 1998 amb prou feines sumaven 3.500 persones, per 2030 superaran els 50.000 i, dins de només mig segle, seran més de 370.000.

Aquesta projecció de població està  realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística. Cada vegada vivim més, però cada vegada tenim menys fills. I aquest descens de la natalitat  no arriba a veure compensat amb un saldo migratori positiu. Tot això es tradueix en que la piràmide de població patirà una modificació profunda en les pròximes dècades: es aprimarà per la base i engreixarà en major proporció per la part superior.

La conseqüència és que Espanya se situarà entre els països europeus amb major taxa de dependència, entesa com el quocient, en tant per cent, entre la població en edat de no treballar  i la població en edat de fer-ho.

Ara aquesta taxa se situa en un 52%, el que significa que per cada persona en actiu hi ha mitja inactiva. En 2064, si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, la taxa pujarà fins al 95%: per cada persona que treballi hi haurà una altra que no ho farà.

És comú en la població dels països desenvolupats l'envelliment accelerat, però no tots són, com Espanya, un dels estats de la Unió Europea amb major esperança de vida al naixement, amb menor nombre de fills per dona i amb una edat mitjana a la maternitat  més tardana. La combinació de tot això donarà lloc a un immens desequilibri econòmic.