Cafè amb llet és una revista mensual i gratuïta creada en
el 2004 .
Aquesta revista a
diferencia de les altres no censura ningun tipus d'informació, cosa que si
sembla que facin altres revistes.
Ells diuen les
notícies tal i com són, sense por a criticar i defencen la llibertat d'expressió.
L'article que he
escollit és “He de començar fent una confessió pública: al 1987 vaig
causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser
premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els
pacients”.
La veritat és que en
la notícia ens parla bastant del cas d'una doctora, que es confessa a si
mateixa autora material de les accions dictades per la companyia, i es dóna a
entendre que no va ser la única.
Però si apareix
ressaltada la frase al 1987 vaig
causar la mort d’un home. Vaig estalviar mig milió a la companyia i vaig ser
premiada per això. Sé com les assegurances mèdiques mutilen i maten els pacients
és perquè aquí hi ha el quid de la qüestió: Al final són les asseguradores
les que neguen tractaments als seus propis clients quan les coses sortiran molt
cares, causant-los la mort o mutilacions.
La veritat és que em
sembla increïble que siguin així.
Aquesta dona té la
dignitat de reconèixer i denunciar-ho, però quants casos es produiran
diàriament sense que ens assabentem i des de quan temps? La sanitat tristament
sempre ha estat un negoci .
Bones reflexions, Míriam!
ResponderEliminar